Capele dai Scrovegni

Capele dai Scrovegni.

Le Capele dai Scrovegni, cognossude ancje cul non di Capele Arene e je une glesie di Padue, tal Venit. Dentri de glesie si cjate un cicli di frescs piturâts par Giotto, datâts 1305, une des oparis pui impuartantis de produzion dal pitôr toscan. La glesie fo dedicade a Sante Marie de Caritât de Nunziazion, tal 1303. I frescs dal Giotto a contin la vite de Madone, e le so opare di salvece tal mont. La Capele e je clamade ancje Capele Arene parcè che te le tiere dulà cheste glesie je stade costruide, prime jere ocupade di un anfiteatri roman.

Il banchîr Idrî Scrovegni, un dai banchîrs pui impuartants de epoche, al compre cheste tiere par fâ la glesie che veve un acès diret tal palaç de sô famee. Giotto al ven incargât de sô decorazion. Il parcè de costruzion de Capele al è scognossût, ma si crôt che Idrî al ves costruît la Capele come penitince par i pecjâts di so pari. Tal testament, Idrî al dispon che i sôs erêts a tignissin cont de Capele. Il pari di Idrî, Regjnald Scrovegni, al jere un usurâr, e Dante Alighieri, lu veve mitût tal Setim Cercli dal infier. La tombe di Idrî e je dongje de cube, e e je stade piturade come se al fos tal Judizi Finâl presentant un model de Capele, fasint pensâ che al jere a vonde preocupât di salvâsi. Le Capele al inizi e jere privade, ma cumò e ven vierzude ancje par lis funzions de citât.


© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search